Fra Bartolomé de Las Casas o Bartomeu Casaus (Sevilla, 24 d’agost de 1484 - Madrid, 17 de juliol de 1566) va ser un fraredominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans. Hi ha la tesi que era d’origen català en comptes d’andalús, ja que sempre signava amb el nom de Bartomeu Casaus.
Segons en Jordi Bilbeny, el cognom “Casaus” demostra la catalanitat del bisbe en contra de la historiografia oficial, que el fa oriünd de Sevilla. De petit probablement conegué als Reis Catòlics, i a Cristòfol Colom, doncs el seu pare Pedro de las Casas, participà en els viatges del l’almirall. El 1499 tingué l’oportunitat de conèixer a un indi que fou portat per Colom i regalat al seu pare com esclau.[1] El 1502, seguint els passos del seu pare, que havia participat en el segon viatge de Colom, Bartolomé de Las Casas va arribar a la Hispaniola, on s’encarrega d’administrar una encomienda. S’ordena sacerdot el 1510, i a la primavera de 1512 viatja aCuba com a capellà de Pánfilo de Narváez. El 1514 se li va atorgar l’administració d’una altraencomienda on els indis treballaven en la mineria; gradualment, Las Casas va prenent consciència de la injustícia del sistema. Convençut que havia «de procurar el remei d’aquesta gent divinament ordenat», va viatjar a Castella i es va entrevistar amb el rei Ferran el Catòlic i amb el cardenal Cisneros, que el nomenarà Protector dels indis, el 1516. A la mort del cardenal, s’entrevistà amb el nou rei, Carles I, que li va concedir el territori de Cumaná (a l’actualVeneçuela), perquè hi apliqués les seves teories.
Va tornar a Amèrica el 1520, amb la intenció de dur a terme el seu projecte, sempre en contra de l’esclavitud dels indis, però tot plegat va fracassar perquè durant la seva absència els indis es varen rebel·lar. Desenganyat, va entrar a l’orde dominicà, que sempre havien criticat el sistema de les encomiendas, i es retirà a partir de 1521, en què es dedicà a l’estudi i començà a escriure la seva Història de les Índies.
El 1535 tornà al continent americà, on intentà de nou un programa de colonització pacífica a Guatemala; hi obté un èxit relatiu, i retornà de nou a Castella el 1540 i, a Valladolid, visità de nou Carles I. El monarca, havent escoltat les demandes de Las Casas i les noves idees del dret de gents difoses per Francisco de Vitoria, va convocar el Consell d’Índies en l’anomenada Junta de Valladolid.
Signatura de Bartolomé de las Casas sent bisbe de Xiapes (1543-50). S’hi llegeix “Fra Barthomey/u Casaus i “Ep.” (‘bisbe’ en llatí). Segons en Jordi Bilbeny, el cognom “Casaus” demostra la catalanitat del bisbe —en contra de la historiografia oficial, que el fa oriünd deSevilla.
Com a conseqüència del que es va discutir, es van promulgar el 20 de novembre de 1542 les Lleis Noves, en les quals es prohibia l’esclavitud dels indis i s’ordenava que tots quedessin lliures dels encomenderos i estiguessin sota la protecció directa de la Corona. A més a més, es disposava que, pel que feia a la penetració en terres fins llavors no explorades, hi havien de participar sempre dos religiosos, que vigilarien que els contactes amb els indis es duguessin a terme en forma pacífica per tal de donar lloc al diàleg que propiciés la seva conversió. Això no va resoldre el problema, però almenys va ser un primer intent. Al final d’aquell mateix any va acabar de redactar a València la seva obra més coneguda, la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, dirigida al príncep Felip (futur Felip II), llavors encarregat dels assumptes de les Índies.
Se li va oferir l’arquebisbat de Cuzco, importantíssim en aquell moment, però Las Casas no el va acceptar, encara que sí que va acceptar el bisbat de Chiapas el 1543, amb l’encàrrec de posar en pràctica les seves teories. Durant la seva estada a Chiapas, que va durar dos anys, va viure a la Ciudad Real de Chiapas, avui anomenada San Cristóbal de Las Casas en honor seu. Va tornar definitivament a Castella el 1547.
A Valladolid, entre 1550 i 1551, va mantenir una polèmica amb Juan Ginés de Sepúlveda sobre la legitimitat de la conquesta de la qual va sortir triomfant aquest darrer, i Las Casas va renunciar al seu bisbat. Fins a la seva mort a Madrid el 1566 va continuar amb la seva tasca propagandística a favor dels indis, per la qual cosa serà conegut com l’Apòstol dels Indis.
Va passar els últims anys a Madrid. Ja havia acabat la seva Història de les Índies i va escriure diversos memorials, i De thesauris, on qüestionava el dret de propietat dels tresors que Atahualpa havia ofert com a rescat per la seva vida i dels que es trobaven a les tombes dels indígenes. El febrer de 1564 va fer testament i va escriure encara un nou memorial al Consell d’Índies. Va morir el 17 de juliol de 1566 al convent de Nuestra Señora de Atocha de Madrid.
Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 – Sevilla, 4 d’abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).
