Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva 1881 - Santurce, Puerto Rico 1958 ) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1956, conegut sobretot per l’obra Platero y yo.
Va néixer el 23 de desembre de 1881 a la ciutat de Moguer, població situada a la província de Huelva. Va estudiar a la Universitat de Sevillala carrera de Dret per exigència del seu pare, encara que no va finalitzar els seus estudis. Els poemes de Rubén Darío, el membre més destacat del Modernisme en la poesia espanyola, el van commoure especialment durant la seva joventut.
El 1900 va publicar els seus dos primers llibres de textos. La mort del seu pare aquell mateix any i la ruïna familiar li van causar una profunda preocupació, viscuda intensament a causa del seu caràcter hiperestèsic, i el 1901 ingressà a causa d’una forta depressió en un sanatori a la ciutat francesa de Bordeus, on va tenir una aventura amorosa amb la dona del seu psiquiatra. El 1905 retornà al seu poble natal i sis anys més tard es traslladà a Madrid. Va fer diversos viatges a França i posteriorment als Estats Units d’Amèrica, on es va casar amb Zenòbia Camprubí i Aymar.
L’any 1936 es va veure obligat a abandonar Espanya en esclatar la Guerra Civil Espanyola i s’establí a l’illa de Puerto Rico, on també van viure exiliats artistes com Pau Casals o Francisco Ayala, i esdevenint professor universitari. El 1946 roman hospitalitzat vuit mesos a causa d’altra crisi depressiva. El 1956, tres dies deprés de ser-li concedit el Premi Nobel, morí la seva esposa a conseqüència d’un càncer, detectat ja el 1931. Jiménez mai es recuperà d’aquesta pèrdua i morí el 29 de maig de 1958 a la ciutat de Santurce, situada a Puerto Rico. Posteriorment les seves restes foren traslladades a Espanya.
