Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor de la literatura espanyola enquadrat dins l’anomenat Segle d’or espanyol, concretament alBarroc. Va ser sacerdot i autor d’obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals.
Es va distingir com a soldat al servei del Duque del Infantado a la guerra dels trenta anys durant elsetge d’Hondarribia de 1638 i a la Guerra dels Segadors. Ferit durant la Batalla de Lleida 1642, va obtenir la llicència absoluta el 1642 i una pensió vitalícia.
Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què es la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L’individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els que destaca l’honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L’amor apareix com el motor de l’acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l’arquetip.
