Alacant és una ciutat valenciana, la segona en població de tot el País Valencià. Situada en la costa mediterrània, té una població de 334.757 habitants (2009), i és la capital de l’Alacantí i de la província d’Alacant. Forma una conurbació de més de 455.260 habitants amb Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i El Campello. A més a més, l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx té uns 760.000 habitants.
La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d’altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d’Aiguamarga.
En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, l’Almadrava, l’Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aiguamarga (també coneguda com Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platjes de l’illa de Tabarca. Entre les platges de l’Albufereta i Sant Joan s’hi troba el Cap de l’Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.
Hi ha un gran desnivell a la pròpia ciutat: mentre que l’Ajuntament és situat a 0 m. d’altura i es pren com a referència per a mesurar l’altura de qualsevol punt de la Península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.
El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d’Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l’Alacantí de les comarques del Vinalopó. Aquestes elevacions són formacions composades per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l’illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.
És la capital política i administrativa de la província homònima (quarta província de l’Estat espanyol en habitants).
És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada dins del territori històric catalanoparlant però la realitat és que el castellà hi és present de manera gairebé única, situació reforçada als últims anys atès que hi ha un 10% de població estrangera, majoritàriament de l’Amèrica Llatina. L’ús del valencià en este territori és petit, però la majoria sap utilitzar-lo, o com a mínim l’entén.
