Alberic (de l’àrab al-barid, “la posta”[2] és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Castelló de la Ribera, Benimodo, Alzira i Carcaixent.
Situat entre el riu Xúquer i el riu Verd. La superfície del terme és plana, llevat d’un petit sector a l’oest al peu de la serra de Tous. La vila es troba en la plana, entre la marge esquerra del Xúquer i la Sèquia Real, al peu d’una petita elevació del terreny de 50 m. d’altitud i 40 hectàrees d’extensió, on s’ha format un petit bosc mediterrani.
El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids.
Actualment, l’activitat econòmica més important és l’agricultura (els tarongers han desplaçat a l’arròs), però la indústria és cada vegada més important des que en 1997 es va inaugurar un polígon industrial que està en plena expansió.
Els monuments més importants son
- Església de Sant Llorenç Màrtir. Es troba en la Plaça de la Constitució i va ser rehabilitat fa poc. Fou construït el 1695 damunt d’una mesquita, però no s’acabà fins 1701. Destaca la Capella de la Comunió d’estil barroc.
- L’ajuntament, de 1798, antiga casa del comte del Infantat.
- Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del segle XVII. Allotja frecos en el sostre i una capella. En la façana s’ha descobert un retaule de ceràmica pintada.
- L’Ermita de Santa Bàrbara, edifici de les darreries del segle XVIII.
Sobre la gastronomia cal destacar la tradicional Mona de Pasqua, acompanyada de xocolate, ou dur i llonganissa seca, una de les més famoses del País, tot i que la podem trobar durant tot l’any.
